Les comunitats energètiques són un mecanisme organitzatiu que permet diferents actors locals, com poden ser ens locals, agents socials i econòmics o la ciutadania, participin activament en una transició energètica conjunta, sigui produint energia, compartint-la o establint mecanismes de gestió i estalvi energètic.
Aquest nou model permet:
Obtenir energia compartida, mecanisme clau per avançar cap a la transició energètica de manera més equitativa, sense deixar ningú enrere i donar oportunitats perquè tothom pugui participar-hi. Comporta un canvi de la concepció actual de l’energia, que passa a ser un producte de compra/venda a ser un recurs necessari pel desenvolupament comunitari, on l’objectiu final no és generar guanys econòmics sinó beneficis ambientals, socials i econòmics pel col·lectiu.
Participació democràtica entre els integrants de les comunitats, ja que s’organitzen col·lectivament les accions energètiques com les renovables, l’eficiència energètica o la mobilitat sostenible de forma oberta, de participació i Governança democràtica i amb la previsió de benefici pels integrants de les comunitats.
Descentralització del sector energètic, on el consumidor final es converteix alhora en productor i gestor, passant d’un sistema elèctric centralitzat a un sistema descentralitzat on es redueix la dependència energètica, beneficiant la seguretat dl subministrament local.
Normativa
La Directiva d’Energies Renovables (Directiva (UE) 2018/2001) crea la Comunitat d’Energia Renovable amb la finalitat que la proliferació de les instal·lacions d’energies renovables no quedi només en mans de les grans empreses del sector energètic, amb la idea de descentralitzar la generació i fer partícep a la ciutadania del nou model energètic europeu. Aquest canvi, preveu els considerants 63 i 65, comporta nombrosos avantatges per al desenvolupament regional i local, les perspectives d’exportació, la cohesió social i les oportunitats d’ocupació així com una major seguretat del subministrament local d’energia, trajectes de transport més curts i menors pèrdues en la transmissió de l’energia.
L’apartat 16 de l’article 2 de la Directiva (UE) 2018/2001 defineix una comunitat d’energia renovable com, una entitat jurídica que:
1. de conformitat amb el dret nacional aplicable, es basi en la participació oberta i voluntària, sigui autònoma i estigui efectivament controlada pels socis o membres situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables que siguin propietat de l’esmentada entitat jurídica i que aquesta hagi desenvolupat;
2. els socis o membres de la qual siguin persones físiques, pimes o autoritats locals, inclosos els municipis:
3. la finalitat primordial de la qual sigui proporcionar beneficis mediambientals, econòmics i socials als seus socis o membres o a les zones locals on operi, en lloc de guanys financers.
La Directiva del mercat interior de l’electricitat (DIRECTIVA (UE) 2019/944) crea les comunitats ciutadanes d’energía com instruments a través dels quals el conjunt de la ciutadania pot participar en el sector electric en condicions d’igualtat davant de les empreses que tradicionalment operen en el mateix marc. Tal com estableix el considerant 42, i amb l’objectiu de la democratització del sector elèctric “Els consumidors han de poder consumir, emmagatzemar i/o vendre l’electricitat autogenerada en el mercat i participar en tots els mercats de l’electricitat, proporcionant flexibilitat al sistema, per exemple mitjançant l’emmagatzematge d’energia (com l’emmagatzematge usant vehicles elèctrics), mitjançant la resposta de demanda o mitjançant els sistemes d’eficiència energètica.”.
Amb la ploriferació de les CCE es preten proporcionar, en primera instancia, energía asequible als seus socis o membres en comptes de donar prioritat a l’obtenció de beneficis com una empresa elèctrica tradicional. Així mateix, i aplicant una politica publica estrategica es consegueix facilitar l’adopció de noves tecnologies i patrons de consum, incloses les xarxes de distribució intel·ligents i la resposta de demanda, de forma integrada. L’energia comunitària pot impulsar, així mateix, l’eficiència energètica a nivell domèstic i ajudar a combatre la pobresa energètica a través de la reducció del consum i de tarifes de subministrament més baixes.
L’apartat 11 de l’article 2 de la Directiva 2019/944 (UE) defineix una comunitat ciutadana d’energia com, una entitat jurídica que:
1. es basa en la participació voluntària i oberta, i el control efectiu de la qual ho exerceixen socis o membres que siguin persones físiques, autoritats locals, inclosos els municipis, o petites empreses,
2. l’objectiu principal de la qual consisteix a oferir beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus membres o socis o a la localitat en la qual desenvolupa la seva activitat, més que generar una rendibilitat financera, i
3. participa en la generació, inclosa la procedent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, el consum, l’agregació, l’emmagatzematge d’energia, la prestació de serveis d’eficiència energètica o, la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics o d’altres serveis energètics als seus membres o socis;
